Sal

La besada salada que em va oferir ahir vespre, avui dematí encara tenia esculls del record. A vegades, després d'una besada inesperada, val més callar, deixar passar el temps: no saps quina peça moure... Si el sexe és la sal de la vida, aquest amor sense sexe, aquesta tendresa sense contra-oferta... no saps com moure't en aquestes xerxes de l'encanteri, sobretot, si fins just ara, només tenies la creença de l'instint, del més pur instint animal que se'n diu...

Retorn

M'he passat uns dies acompanyant i fent de guia a un zoòleg estranger que està estudiant les tortugues. Aquesta gent que agafa una mania i s'hi endinsa fins les darreres conseqüències, em deixen un poc perplex. He quedat astorat dels seus coneixements tan precisos i profunds d'aquesta espècie animal. Em sembla que em varen oferir aquest encàrrec perquè no hi havia ningú més a l'atur, m'ho vaig repensar i com que tenia una fràgil idea d'acabar els estudis acadèmics de biologia, vaig dir que sí per anar calentant motors i deixar-me impressionar per aquest estudiós de prestigi. Ara que ha marxat puc dir que han estat uns dies d'un amorfisme total: fotografiant tortugues, mesurant tortugues, dibuixant tortugues, anàlisis i comparances: observar detalls morfològics, etc... Després d'haver-me acomiadat d'aquest científic, el primer que he fet, ha estat asseure'm a una terrassa d'un bar i demanar una cervesa fresca, i llavors, quan s'ha fet fosc, he partit cap a un restaurant de renom i he sopat com Déu mana. M'agrada la biologia, però, no puc suportar haver de dinar cada dia de llaunes de sardines i tonyina.

Plaer

Quan plou sempre he sentit queixar-se als comerciants del rodol i escupen aquella dita: carrer banyat, calaix eixut... Sempre n'hi ha que se'n surten. En el món del sexe pagat, la cosa sol anar la inversa: quan el carrer és banyat, el calaix també mulla...

Incertesa

Em donava cartes que jo sabia que estaven marcades; jo li seguia el joc: el joc de seguir el joc. Em deixava perdre perquè així disposava de més temps per observar fins a on podia arribar aquell joc d'haver de conjugar l'absurd... Quan fa fosca nit, sempre et convé tenir afinitats amb l'absurd; saber interpretar allò que no es diu, però, que es pensa durant una conversa que té la durada d'un cigarret. En Bernat d'Atalis ho havia deixat escrit en aquell poemari que només coneixíem uns pocs, atès que mai va ser partidari de les publicacions en paper:

L'endemà
aquell condó emprat
damunt la tauleta de nit
era pastura
de formigues
que no sabien
els carreranys
de les nostres pells.

Deixar-ho

Sempre em dic el mateix que he de deixar-ho córrer... Prou de res. Deixar de beure, deixar aquest córrer rere el sexe, deixar de voler agradar i fer-se el simpàtic: deixar que les coses passin si han de passar... Prou de menar el timó. Deixar-me anar com una onada al gual d'una platja, but, no tenc la voluntat de fer-me el surant: m'agrada participar en les històries que visc... Ahir vespre, quan em liava un porret, i escoltava eufòric Neil Young pel Cd del cotxe, sabia ben cert que estava a punt de començar una altra història amorosa, que era al llindar de truncar una bella història amb possibilitats de continuar més enllà d'una sola nit. No vaig gosar. Just era un animalot sortit d'una caverna a la caça sel·lectiva. Quan aquell era boni bé consumit, a la llosca del pensament, em vaig dir: si segueixes aquesta vida de depredador, acabaràs els dies de carronyaire... Es veu que els estudis de biologia tenen els seus efectes retardats, tot i que no vaig gosar acabar la carrera per disgsut dels meus pares que havien fet la inversió... Sempre em dic que ho he de deixar córrer.

Quan

Quan aprens a dir que no és símptoma inequívoc que el xip de la vellesa s'està homologant. Quan aprens a dir que no, t'estàs envellint, irremeiablement, fent-te vell...

Quan

Quan he arribat a casa no he trobat ningú. He encetat una ampolla de Chivite rosat del 2004. He engegat el televisor i he sintonitzat el canal 44 del Plus: transmetien un concert de Maceo Parker. Quan Irene ha arribat a casa, jo tenia els peus dins una tina amb aigua i sal, i l'ampolla de vi era quasi als solatges. Ha vingut cap a mi i m'ha preguntat, amb veu de recepcionista: vols què et faci una mamada? I no he dit que no.